Exposicions del pecha - kucha

Avui a estat l’últim dia de classe, i el que hem fet és exposar el pecha – kucha davant dels nostres companys. Hem pogut observar una mica els diferents treballs que han realitzat els nostres companys, hi havia de temàtiques molt diverses com són l’amistat, els sentiments, el reciclatge, etc. Ens hem quedat amb ganes de vorer tots els treballs de les nostres companyes, perquè amb el pecha – kucha només es dona una pinzellada a els treballs, però no es veu tot el treball realitzat durant tot el curs.

La veritat és que m’he quedat molt sorpresa amb alguns dels treballs de les meves companyes, ja que totes i tots hem fet un gran esforç i hem dedicat molt de temps en aquest recurs interactiu.

Ha sorgit la idea de que seria adient que tots poguéssim disposar dels treballs dels nostres companys ja que poden ser molt enriquidors per a nosaltres i ens poden servir d’ajuda en un futur com a mestres.

Tan sols dir que aquesta assignatura ha estat molt enriquidora per a mi, he aprés moltes coses que abans no sabia fer i a més a més m’he adonat que “si uno quiere, puede”, és a dir, que en tot allò que un tingui voluntat i ganes de fer ho aconseguirà realitzar costi el que li costi. Ha estat un plaer poder realitzar aquesta assignatura i poder-la compartir amb la nostra mestra, una dona plena de paciència i amb molta voluntat i dedicació.

Pecha - Kucha

La setmana passada se’m va oblidar fer la entrada setmanal, per això ara reflexionaré sobre el treball que vàrem dur a terme. He de dir que ja no era obligatori anar a classe, ja que teníem molta feina i la mestra ens va dir que podíem treballar allí on volguéssim, així que vàrem optar per treballar a altres espais que ens anaven millor. El treball grupal del recurs interactiu ja el teníem finalitzat, és a dir, ja teníem el conte, les activitats, la guia didàctica i el pecha-kucha per a exposar el nostre treball davant dels nostres companys. L’únic que ens quedava per fer era assajar el pecha-kucha, distribuir-nos les diapositives que anava a exposar cadascuna de les components del grup i  assajar per a que no ens passéssim del temps en cada diapositiva.

Per als que no ho sabeu, el pecha- kucha és un format de presentació en el qual s’exposa un treball de manera senzilla mitjançant 20 dispositives mostrades durant 20 segons cadascuna. Així el treball que s’exposa no es fa pesat i és una manera lúdica, atractiva i diferent de presentar un treball.

A dir veritat, mai havia presentat un treball en aquest format, i no se si és per que aquest a set el primer o no se perquè però ha estat un tant estrany, al principi pareixíem lloros ja que sembla que has de dir moltes coses en un espai molt breu de temps, però poc a poc i assajant amb les companyes vàrem aconseguir reduir material i realitzar un pecha- kucha tal com he explicat a la anterior definició. 

Últims dies

Fa dies que no publico res, la veritat és que aquest nadal he estat fent feina cuidant a una nena i la veritat és que he tingut gaire temps de dedicar al bloc. A més a més, ens hem centrat en el treball del recurs interactiu per poder-ho finalitzar i deixar-ho tot enllestit el més aviat possible.

Ens vàrem ajuntar uns dies de nadal per donar una mica més de forma al treball del recurs interactiu, i la veritat es que aprofitarem molt bé el temps, ja que el treball el tenim finalitzat. A última hora, quan pensàvem que ja tot estava llest, ens adonarem que si obríem el conte o les activitats que havíem realitzat a un altre ordinador, els hipervincles no funcionaven i algunes de les audicions no s’escoltaven. Però com na Cira és una “friki” com li dic jo per fer-la enrabiar, va estar buscant per la xarxa una solució i la va trobar. Així que hem pogut acabar amb èxit el nostre recurs interactiu.

Ja queda poc per a finalitzar aquesta assignatura, he de dir que gràcies a ella he aprés coses que no sabia fer, a més hem tractat coses molt importants i que ens seran de molta utilitat si el dia de demà tenim l’oportunitat de poder treballar amb els infants. El  recurs interactiu, la pissarra digital, l’audacity... aquests són programes o recursos que el dia de demà estirem contents i agraïts de poder haver treballat amb ells.

Recurs interactiu

Aquesta setmana no em donat matèria nova, ja que estam immersos en el projecte interactiu. Aquest projecte ens duu de cap, la veritat és que hi ha moltes coses per fer, la guia didàctica, el conte, les activitats i el power point de presentació. La veritat és que ja tenim moltes coses avançades, ja tenim fets els personatges principals dels nostre conte amb Fisher tips, tenim algunes imatges i sons creative commons per al nostre projecte interactiu i la guia didàctica esta bastant avançada. Aquest nadal a banda de gaudir de les festes amb els amics i amb la família, dedicarem algun dia  per vorer si podem acabar el conte, la guia didàctica i les activitats, per a que així, a la tornada a la universitat l’únic que ens quedi pendent per realitzar sigui el power point de presentació per exposar-ho a mode de pecha-kucha. El dimecres a banda de treballar amb el recurs interactiu per grups, la classe va ser de tutoria, és a dir, poguérem demanar els dubtes que se’ns havien anat plantejant tant del recurs interactiu com de l’examen que teníem al dia següent.

Per a finalitzar la setmana i començar les vacances amb bon peu i relaxats, el dijous vàrem realitzar l’examen dels temes quatre, cinc i sis. D’aquesta manera començarem les merescudes vacances de nadal relaxats i amb molta energia per a continuar amb el nostre recurs interactiu.

Com utilitzar les TIC per afavorir la comunicació

Ens imaginem que som mestres d’un centre i volem utilitzar les TIC per afavorir i facilitar la comunicació dins el centre i entre aquest i els pares, tant la comunicació a nivell d’aula com a nivell de centre, com ho faríem?

Primer de tot hem de conèixer als pares dels nostres alumnes, per això a principis de curs necessitem que emplenem un qüestionari tots plegats per a poder saber a que es dediquen i quina es la seva disponibilitat per a acudir al centre a realitzar alguna activitat si fos necessari. Una vegada tenim els qüestionaris i em realitzat les entrevistes hem de comunicar a les famílies el que anem a treballar durant el curs i la metodologia que utilitzarem. També en realitzarà una reunió amb totes les famílies en la qual els informarem quin ús li donam nosaltres a les TIC i si estan disponibles per a aprendre, formar-se i treballar amb nosaltres.

El primer que realitzarem serà un blog d’aula on anirem informant i penjant fotografies i vídeos de les activitats que anem realitzant amb els nens. A principi de curs realitzarem un curs formatiu (escola per a pares) per a formar i ajudar a tots els pares que tenen dificultats a l’hora d’utilitzar les TIC. En aquest primer curs per a pares crearem un blog de dubtes, on els pares podran anar comentant les dificultats o els dubtes que es vagin trobant, i els mateixos mestres o altres pares podran resoldre els dubtes que es vagin plantejant.

Per a poder dur a terme tot això que he comentat anteriorment necessitem una espai ampli per a poder treballar amb els pares i que l’escola estigui dotada de material com són ordinadors, projectors, càmeres digitals, etc. Una de les altres coses que necessitem es que l’equip directiu del centre ens recolzi en aquesta tasca i no ens trobem tots sols. Seria adient tenir a principi de curs una reunió amb les resta de docents per a que tots treballem de la mateixa manera i poder-nos ajudar els uns als altres.

Amb les activitats que planificarem i amb l’ús de les TIC el que volem aconseguir es que els infants desenvolupin els seus aprenentatges mitjançant les TIC, formar-los per a un futur en les habilitats de la tecnologia i treballar conjuntament escola i família.

¿Qué nos gustaría encontrarnos en un centro y cómo nos gustaría que nos motivasen?

Una de las cosas más importantes para estar cómodo en un centre o en un lugar nuevo, es que te traten como uno mas, que seas bien recibido y que te ofrezcan una buena acogida. Por ello, es muy importante que cuando una persona nueva llega, el resto de compañeros la acoja con los brazos abiertos y muestre una actitud de escucha y respeto hacia ella. Cuando entras en un centro, todo es nuevo para ti, compañeros, espacios, alumnos... y por este motivo nos gustaría que nos acogieran como una más dentro del equipo educativo, que escuchen nuestras propuestas, nuestras dificultades, que puedan ayudarnos y que nosotros podamos ayudar. Si yo me encontrara en un caso semejante, me gustaría que si hay alguna cosa en el centro que no se realizar o con la cual no he trabajado nunca, los compañeros y el resto del equipo educativo me motivara y me ayudara para superar ese pequeño escalón y poder afrontar los nuevos retos que pueden ir surgiendo en el camino. También se puede plantear la idea de crear un blog en el cual se puedan ir planteando dudas, y que sean los mismos docentes lo que puedan resolver las dudas de sus compañeros. También en las reuniones que se hacen en los centros con el equipo educativo tendría que existir un momento dedicado a las dudas, no tan solo tecnológicas  sino cualquier tipo de duda que se pueda plantear. Si hablamos de las nuevas tecnologías  seria conveniente que los centros realizasen cursos de formación de calidad para que los maestros pudieran ir avanzando y no se queden estancados. Yo creo que no debería hacer falta motivar a los maestros en estas cosas, esto va en la personalidad de cada uno, pero si un maestro ve que los niños aprenden y gozan con las Tic, este seguirá formándose para poder seguir  motivando y trabajando con los niños. Hay una frase que nunca debemos olvidar “Quien se atreva a enseñar, nunca debe dejar de aprender”, esta frase debería acompañar siempre la vida del maestro. 

Novena reflexión

Esta semana ha sido la tercera sesión que hemos realizado prácticas con el programa power point, y la verdad es que cada día estoy más sorprendida con este programa. La sesión de esta semana al principio me agobio bastante, ya que había muchas cosas que hacer sobre una misma imagen y en un primer momento me saturé. Tomé aire y volví a escuchar las explicaciones de la profesora, entonces si empecé a trabajar con la actividad que teníamos que llevar a cabo ese día, era una práctica de crear una plantilla para que el niño pueda ir buscando las cinco diferencias. Poco a poco fui creando, seleccionando y dando forma a la actividad, hasta que conseguir dar el primer paso, después ya todo fue más sencillo, ya que únicamente había que ir realizando los mismos pasos una y otra vez hasta tener finalizada la actividad. Al finalizar la sesión me sentí orgullosa conmigo misma ya que yo me creía que era bastante torpe con los ordenadores y ahora es cuando me he dado cuenta de que poco a poco si uno se propone una cosa lo consigue, por muy complicado que uno lo vea.

Por otro lado, tengo que decir que nunca me hubiera imaginado que se podían realizar tantas actividades y peripecias con un programa como es el power point. Cada día estoy más sorprendida con las nuevas tecnologías.

La sesión del jueves fue un poco diferente, ya que estuvimos mirando una guía didáctica para que nos sirviera como ejemplo. La verdad es que nos queda por delante mucho trabajo que realizar, guía didáctica, power point con el cuento y las actividades, creación de los personajes, etc. pero creo que una vez lo hayamos finalizado estaremos muy orgullosas de nosotras mismas, ya que puede quedar un trabajo muy bonito y con mucha utilidad. Tenemos que pensar, que en un futuro, cuando lleguemos a trabajar como maestras, estas cosas nos van a ir muy bien para trabajar con los niños.